Delhi és el punt final...

Després d'un viatge de 32 hores en tren des de Puri, arribem a Delhi amb ben poca il.lusió, el viatge s'acaba, increïblement ja han passat 11 mesos...

Descobrim una part de Delhi de barri, carrerró amunt i avall ens sentim ben còmodes. La munió de botigues del basar ens fa despertar la febre consumista. Com per compensar-ho, coneixem la Salaam Baalak Trust, una associació fantàstica, que es dedica a ajudar a nens del carrer. La majoria d'aquests nens han estat recollits al carrer, sense pares ni família, molts d'ells perduts. Aquí els donen educació, alimentació i sostre. Hi ha molts voluntaris que venen a ensenyar-los anglès. Ens va agradar molt el tarannà d'aquesta associació, si us passeu per Delhi, no deixeu de visitar-los: http://www.salaambaalaktrust.com

Com que les connexions amb l'aeroport són nefastes, un cop més hi passem la nit esperant que surti el vol. Ens quedem adormits pels racons, com uns pordioserus (tal i com ho diria l'Aurora), ben resignats a la tirania del temps...

I ens arriba el moment de dir adéu, namasté Índia. Adéu a aquest país que ens ha donat tant per tant poc, aquest país ple de contrastos, inexplicable i incomprensible...

Dir que coneixes l'Índia és una falàcia total, hi ha tantes índies com persones al món, cadascú amb la seva experiència, sempre xocant, sempre inoblidable...

índia és de tots, la tenim a l'abast, ens ensenya (moltes vegades a base de cops) que hi ha un altre món just a la cantonada, un univers inesperat, un subcontinent on tot és possible...

Namasté mames, ja som aquí...

Les nostres postres: Orissa i platgeta!

Despres d'un intent infructuos de visitar els estats del nordest (Assam i Meghalaya) decidim que ja hem perdut prou el temps i que ens mereixem una mica de facilitats. Ens dirigim a Puri, Orissa, a 32 hores de tren de Guwahati (Assam), arribem fets caldo 8 hores tard pero per fi escoltem el murmuri del mar despres de tants mesos...
Puri ofereix ben poca cosa, hi ha en Jannagath mandir, el temple del senyor de l'univers, on es concentren milers de pelegrins diariament. Malauradament, l'entrada esta prohibida als no hindus, o sigui que ens hem de conformar amb veure'l des de fora.

Venedors de prasad (ofrenes als deus) a les portes del temple de Jannagath

A Puri hi ha platja, no es una platja tropical, es una platja india pura i dura, plena de merda, pero platja al cap i a la fi. Ens agafem un hotel a peu de la platja i ja toquem la sorra quan sortim de l'habitacio. Aqui ens abandonem a la vida facil, menjant peixito, banyant-nos i no fotent res...

Surt el sol a Puri

No hi ha res com comencar el dia amb un bon chai a la platja
A la platja de Puri s'hi passegen els indios, hi feinegen els pescadors, hi treballen els dels xiringuitos i tambe tenim socorristes, definitivament, no son com la Pamela Anderson, a mes el vestuari es una mica mes estrambotic...

Aquesta foto es mereix una ampliacio:

Venedors ambulants
Coincidim amb el festival de la platja de Puri i veiem alguna actuacio de musica i dansa local, i algunes escultures de sorra, com aquesta:

Gaudim de precioses postes de sol...


I de nits fresquetes!
Un bon dia, decidim llogar una mobilette i anar a Konark a veure el famos temple del sol. A mes, coneixem una gent que ha muntat una escola a la zona i els anem a visitar. El temple de Konark tambe es famos pels seus relleus erotics, no tant importants com els de Kajuraho pero sufucient per ser un reclam turistic. Nosaltres el veiem des de fora, aquest temple esta dedicat al deu Sol (Surya) i el temple representa el carro del deu, estirat per caballs i lleons. Ens ho passem pipa amb la moto, un cop mes, pero no tenim fotos!


Despres d'una setmaneta de no fer res, decidim anar a visitar el llac Chilika, a uns 100km de Puri. El llac Chilika es el llac salat mes gran d'Asia, es veu que hi ha la tira d'aus migratories que passen per aqui i tambe hi son els dofins irawadi, els mateixos que es troben al riu Mekong. Nosaltres, per no variar, fem un intent de visitar la zona i al final ens quedem amb les ganes, els indios no deixen d'embolicar-nos, i no ens en sortim...
Fem una pausa a Gopalpur-on-sea, una ciutat de turistes bengalis, molt tranquila, tambe amb platja i on ens fotem un kingfish que ens fa plorar de l'emocio!


Ai mames, que sen's acaba el broquil!

Sikkim ens roba el cor

A Sikkim hem trobat el paradis a les muntanyes. Aqui es menja molt be, la natura es espectacular, la gent es afable, no t'emprenyen i no hi ha marabuntes de turistes, ni indios ni occidentals.
Despres d'aconseguir els permisos a Darjeeling, ens encaminem cap a Jorethang per comencar la ruta per la part oest de Sikkim. Arribem a Reishi, on hi ha unes aigues termals i ens adonem que son quatre cases en un sol carrer. Aqui no ens podem quedar a dormir, la poli para un cotxe que va cap a Lepzig i ens hi encabeix rapidament.


Un Hanuman gegant a l'entrada del temple de LepzigFent la puja, l'ofrena als deus, al temple

A Lepzig hi ha un temple molt bonic i provem el tongba per primer cop. El tongba es mill fermentat servit en aigua bullint, te un gust com de vinillo suau que entra super be, calentet i pujaaaa!
Despres de Lepzig, ens n'anem en jeep compartit cap a Pelling, un poble de muntanya que s'ha fet famos entre els bengalis de pasta i s'ha convertit en una competicio de a veure qui te l'hotel mes alt i amb mes vistes... tot i aixi, fem una passejadeta cap al monestir budista, l'aire es molt sa i mengem molt be.

Chilli amb vistes
De cami al monestir de Pelling


A Pelling iniciem la ruta dels monestirs amb molta calma, decidim fer pocs km caminant cada dia per gaudir d'aquests poblets tant bonics. El programa era parar a Darap, petita aldea a 6 km de Pelling, pero un cop alla, decidim agafar un jeep fins al llac Ketchopalri, i ens enamorem del lloc i de la seva gent.
Aqui hi ha en Pala, que diu que ha estat cuiner del Dalai Lama durant molts anys, ara en te 84 i fa uns exercicis de ioga que fan por. Cuina de meravella i viu en un turonet amb unes quantes families mes just al davant del llac, lloga habitacions als guirots que es deixen caure per alla, ben cansats de l'ascensio... aqui ho teniu; can Pala en imatges:

Fent una baqueta pel gong del seu temple particular...

Rentem roba...
I l'estenem...
La Yude, la filla petita d'en Pala, ens porta fins a les coves a l'altra banda del llac, el cansament queda del tot justificat amb les vistes...


estem ben felicos!

Abandonem en Pala despres de tres dies fantastics i seguim la nostra caminada fins a Yuksom, un petit poble que es punt de partida de les excursions a Goecha La (al pas de muntanya que queda just a davant del Katchenjunga). Aqui veiem els primers iaks i ens flipem amb el seu formatge! Dormim a casa d'una familia que ens acull la mar de be per ben poca cosa...

De Yuksom, la ruta ens porta fins a Tashiding, parant un dia a Tsong, petita aldea a 5 km de Yuksom, un altre cop, vida de granja amb vistes i en familia... ens hem viciat!
Celebrant el Diwali en familia
De cami cap a Tashiding

A Tashiding ens hi estem un parell de dies recuperant-nos de la caminada i decidint que fer.
Ens decantem pel sud, on hi ha Dentam, un poblet on hi fan formatges amb tecnologia suissa (l'alpine cheese) fa molt de riure, pero ells s'ho prenen molt en serio, perque ho posa a l'etiqueta i tot. El formatge esta bonissim, flipats com estem de poder trobar un formatge a l'India que no sigui el paneer. Aqui, pero, no hi ha res mes a fer a banda de comprar fortmatge i ens encaminem en jeep cap a Uttarey.

Uttarey es el punt de partida del trekking del Singalila La, un trekking de 17 dies que recorre la cadena de muntanyes entre India i Nepal. Fem unes escapadetes a unes cascades amagades al bosc i a una aldea Sherpa:


El jardinet del monestir budista, cami de l'aldea...
Ens deixem enredar pels de l'hotel i ens convencen per fer una excursio de tres dies fins a Poktei Dara, on se suposa que es veu tota la cadena de l'Himalaia oriental, inclos l'Everest. L'excursio resulta ser un timo, perque nomes aconseguim veure boira, passar molt de fred, i acampar en una base militar, entre trinxera i trinxera... tot i aixi, el cami de tornada es bonic, qui no es conforma es perque no vol!

Que bonic acampar entre natura i metralletes...

Mascle alfa de iak amb la cua al ventHem arribat a can no-res!


Ai mames, a aquestes alcades, i els indios encara ens enreden!