Des de l'avio...
Es posa el sol a Kota Kinabalu...
Premi a la guiri de l'any...
Decidint que sopar al night market... hi ha milers d'opcions i al final ens decantem per unes gambes fresques, peixito a la brasa i un arros... mmm!!
Llima portrait...
Al mercat hem apres que trinxar la carn en malai es diu Txin-Txan!
En Chian es ha acollit a casa seva i es un guia increible de la zona!
A Malasia hi ha una quantitat molt important d'immigrants xinesos, que es reparteixen la feina de fer-se un lloc entre filipins, gent de Timor oriental, indios, malaios i indigenes. La influencia xinesa es tant gran que han obligat a tots els xinesos a estudiar mandari. Esta ple de temples i el que coneixen com a menjar tradicional malaio (nyonya) es fruit de la unio entre malaios i xinesos. En Chian representa la 4a generacio de la familia que va abandonar el sud de la Xina per fer-se un lloc a Borneo. Nosaltres li vam preparar unes esverginies farcides i una truita de patates que al final va ser un remenat, en Chai es llepava els dits!
Despres d'uns dies a Borneo, ens hem adonat que aquest lloc seria un paradis, una descoberta de natura unica si no fos perque esta tot muntat de mala manera. Per anar a la illa de Sipadan, famosa arreu del mon pels seus coralls i diversitat de vida marina, et cobren un pack d'uns 350 euros per persona per 3 dies i dues nits. Amb la conya aquesta de que tot son parcs naturals, et demanen uns permisos que nomes pots obtenir a traves de tour operadors, anar per lliure es, mes que mai, una aventura! Borneo te elefants pigmeus, cocodrils, orangutans, rinoceronts, els micos Proboscis (els del nas gran), tortugues marines, taurons martell i corall per parar un carro entre d'altra fauna, estem desitjant veure encar que sigui una d'aquestes especies, per de moment nomes ens hem trobat amb una plaga de teleoperadiensis abusibus!
El Mont Kinabalu i proximitats
Descobrint una orquidea diminuta
El Mont Kinabalu, amb una alcada de 4095 metres, es el pic mes alt del sudest asiatic. Organitzen excursions al cim passant la nit en un refugi per poder veure la sortida del sol al cim. Cada any organitzen una carrera que diuen que es la mes dura del mon i es fa aqui. Pero no hi ha cap manera de pujar al cim per un preu raonable, els de Sutera tenen el monopoli de la gestio del parc i han prohibit les ascensions lliures. Nosaltres ens limitem a fer excursions per dins del parc. Es com un bosc encantat, l'alcada fa que l'aire sigui molt mes fresc que el de la selva de Taman Negara, pero de bestioles, ben poques. Es veu que hi ha molta vegetacio endemica, i les protagonistes de tot plegat son les orquidees i la raflessia, la planta carnivora mes gran del mon, floreix un cop cada 4 anys i nomes durant 7 dies...
Acabem borratxos d'oxigen...
A casa d'en Chian hem coincidit amb una parella de couchsurfers de Santillana del Mar, aquests fa tres anys que viatgen i eren com metralletes d'informacio, flipant-se amb tot el que havien vist. Han anat viatjant des de casa fins a Malasia a dit, passant per tots els paisos imaginables i vivint la tira d'experiencies. I vosaltres que us pensaveu que el nostre era un viatge llarg!
A casa en Chai, amb una nova recepta, el gaspatxo verd... en fi, la intencio es el que compta, no?
Aquest mati ens han convidat a la carpa on s'estava el ministre de Sabah per la Borneo Boat Race, una carrera de barcos de rem tradicionals. Hem vist la carrera a tot luxe, ens han donat alguna cosa de picar, hem vist l'actuacio d'uns perkutes malaios i ens hem fet una foto amb aquestes noies tant guapes.
Que me'n dieu d'aquest arc de Sant Marti?
Aixxx, una altra posta de sol!
Suposo que no cal dir-vos que no patiu...
L'allotjament de Sukau era un riu de pau...
