Arribem a Bhuj, la capital del Kutch el 3 de febrer, amb moltes ganes de descobrir el que promet ser un paisatge inhospit. Bhuj es una ciutat mes de la India, te algunes construccions interessants pero el que mes ens sorpren son les sequel.les del terratremol del 2001, on va morir el 10% de la poblacio.
Despres d'haver aconseguit els permisos policials per visitar la zona, el dia 5 ens encaminem cap a Than, un monestir perdut enmig del no res. A Than ens acullen i ens fan un recorregut turistic, es un monestir una mica tetric, el Sadhu ens cau fatal perque te molts deliris de grandesa. Al mati del 6 fem una caminadeta a la muntanya per veure el temple de Than i a la tarda el que porta els sacs d'arros al monestir ens apropa a Nakatrana. Aquesta ciutat es bastant horrorosa, o sigui que decidim seguir el trajecte fins a Matanamadh. Segons les nostres informacions, a Matanamath no hi ha lloc per dormir, pero esperem trobar un temple que ens aculli... Quan arribem ens trobem una cosa super organitzada, amb habitacions tipus hotel al costat del temple, gratis dormir i dinar i sopar... triomfem un cop mes!
El primer vespre a Matanamadh sortim a fer una volta despres que ens interroguessin tots els scouts indis del temple i ens trobem un senyor, que nomes parlava kutchi amb una mirada d'allo mes interrogant. Com que no ens enterem, surt la seva nevoda que parla angles i sense adonar-nos-en, ja som a casa seva, amb els 25 membres de la familia mirant-nos!
La familia de l'Amina ens ha tractat com a fills, hem begut te amb llet de bufala de la granja del seu tio, hem dinat i sopat a casa seva, ens han regalat tot el que han pogut i mes... ens hem quedat sense paraules la veritat.
Una gran experiencia, sense dubte!
Despres de deixar-nos mimar durant dos dies, el 8 ens dirigim cap a Lakhpat, de cop i volta el clima canvia i comenca a bufar un vent increible. Lakhpat es divisa de lluny com una gran muralla enmig del no res, despres descobrim que a l'altra banda s'hi amaga el gran Rann, una extensio immensa de fang mes o menys sec, un gran no-res...
A Lakhpat ens acullen una parella de Punjabis en un temple una mica estrany que tambe tenen unes intal.lacions en plan festival, amb moltes habitacions. De cani a la muralla ens persegueix un ase, que ens obliga a bases de coces a canviar la nostra direccio. Es veu que erem a casa seva i no ho sabiem... El dormir i el menjar tambe es gratis, el senyor de la casa obliga a en Jaume a posar-se un mocador daurat al cap per menjar.
Al dia seguent fugim cap a Narayan Sarovar, hi ha un temple, una muralla i un llac sagrat, ens ho acabem de seguida, tambe dormim al temple.
Avui hem decidit que ens n'anem a la platgeta perque ja en tenim prou d'anar gratis pels llocs. Volem pagaaar!!
Mames no patiu.
