A Sikkim hem trobat el paradis a les muntanyes. Aqui es menja molt be, la natura es espectacular, la gent es afable, no t'emprenyen i no hi ha marabuntes de turistes, ni indios ni occidentals.
Despres d'aconseguir els permisos a Darjeeling, ens encaminem cap a Jorethang per comencar la ruta per la part oest de Sikkim. Arribem a Reishi, on hi ha unes aigues termals i ens adonem que son quatre cases en un sol carrer. Aqui no ens podem quedar a dormir, la poli para un cotxe que va cap a Lepzig i ens hi encabeix rapidament.
Un Hanuman gegant a l'entrada del temple de Lepzig
Fent la puja, l'ofrena als deus, al temple
A Lepzig hi ha un temple molt bonic i provem el tongba per primer cop. El tongba es mill fermentat servit en aigua bullint, te un gust com de vinillo suau que entra super be, calentet i pujaaaa!
Despres de Lepzig, ens n'anem en jeep compartit cap a Pelling, un poble de muntanya que s'ha fet famos entre els bengalis de pasta i s'ha convertit en una competicio de a veure qui te l'hotel mes alt i amb mes vistes... tot i aixi, fem una passejadeta cap al monestir budista, l'aire es molt sa i mengem molt be.Chilli amb vistes
De cami al monestir de Pelling
A Pelling iniciem la ruta dels monestirs amb molta calma, decidim fer pocs km caminant cada dia per gaudir d'aquests poblets tant bonics. El programa era parar a Darap, petita aldea a 6 km de Pelling, pero un cop alla, decidim agafar un jeep fins al llac Ketchopalri, i ens enamorem del lloc i de la seva gent.
Aqui hi ha en Pala, que diu que ha estat cuiner del Dalai Lama durant molts anys, ara en te 84 i fa uns exercicis de ioga que fan por. Cuina de meravella i viu en un turonet amb unes quantes families mes just al davant del llac, lloga habitacions als guirots que es deixen caure per alla, ben cansats de l'ascensio... aqui ho teniu; can Pala en imatges:
Fent una baqueta pel gong del seu temple particular...
Rentem roba...
I l'estenem...
La Yude, la filla petita d'en Pala, ens porta fins a les coves a l'altra banda del llac, el cansament queda del tot justificat amb les vistes...
estem ben felicos!
Abandonem en Pala despres de tres dies fantastics i seguim la nostra caminada fins a Yuksom, un petit poble que es punt de partida de les excursions a Goecha La (al pas de muntanya que queda just a davant del Katchenjunga). Aqui veiem els primers iaks i ens flipem amb el seu formatge! Dormim a casa d'una familia que ens acull la mar de be per ben poca cosa...
De Yuksom, la ruta ens porta fins a Tashiding, parant un dia a Tsong, petita aldea a 5 km de Yuksom, un altre cop, vida de granja amb vistes i en familia... ens hem viciat!
Celebrant el Diwali en familia
De cami cap a Tashiding
A Tashiding ens hi estem un parell de dies recuperant-nos de la caminada i decidint que fer.
Ens decantem pel sud, on hi ha Dentam, un poblet on hi fan formatges amb tecnologia suissa (l'alpine cheese) fa molt de riure, pero ells s'ho prenen molt en serio, perque ho posa a l'etiqueta i tot. El formatge esta bonissim, flipats com estem de poder trobar un formatge a l'India que no sigui el paneer. Aqui, pero, no hi ha res mes a fer a banda de comprar fortmatge i ens encaminem en jeep cap a Uttarey.Uttarey es el punt de partida del trekking del Singalila La, un trekking de 17 dies que recorre la cadena de muntanyes entre India i Nepal. Fem unes escapadetes a unes cascades amagades al bosc i a una aldea Sherpa:
El jardinet del monestir budista, cami de l'aldea...
Ens deixem enredar pels de l'hotel i ens convencen per fer una excursio de tres dies fins a Poktei Dara, on se suposa que es veu tota la cadena de l'Himalaia oriental, inclos l'Everest. L'excursio resulta ser un timo, perque nomes aconseguim veure boira, passar molt de fred, i acampar en una base militar, entre trinxera i trinxera... tot i aixi, el cami de tornada es bonic, qui no es conforma es perque no vol!
Que bonic acampar entre natura i metralletes...
Mascle alfa de iak amb la cua al vent
Hem arribat a can no-res!
Ai mames, a aquestes alcades, i els indios encara ens enreden!
