Varanasi, India en essencia pura

Si India es un somni per a qualsevol aficionat a la fotografia, Varanasi es el deliri... camera en ma, no pots deixar de trobar-te amb personatges, objectes i racons dignes de recordar. Els hem de donar rao als hindus: Varanasi es magica; no sabem si sera pel Ganges, la mare que ho engoleix tot, per la gent que s'hi aglomera, pels carrerons laberintics del casc antic, pels cadavers voltant pels carrers, per les cremacions, perque el bang es legal, perque es respira encens o perque el riu ho envolta tot i serveix per a tot i tohom...
Al Ganges hi van a parar les cendres dels morts, les ofrenes, el clavegueram; al Ganges un es renta la roba, tambe es dutxen, neden i beuen aigua. Al Ganges, pots rentar els teus bufals i a tu mateix d'una tirada. Al Ganges pots tirar els cossos de les persones pures (els que han estat picats per una cobra, els leprosos, les dones embarassades, els nens i els sadhus) lligats amb una pedra perque no els cal la purificacio del foc i ja que has agafat la barca, pescar uns peixots la mar de macos...
Si a l'India tot es possible, a Varanasi encara mes...
Cada mati sortiem a perdren's pels carrerons, a badar per qualsevol ghat al que anessim a parar, aqui sempre passa alguna cosa...

El riu i els ghats:
















LA MORT


Ens hem deixat endur totalment per la morbositat de la mort. Aqui no s'amaga res, hem arribat a la conclusio que es una llico que hauriem d'aprendre. La mort es sempre present, nosaltres l'evitem i ells l'incorporen al seu dia a dia; nosaltres ho amaguem i ells ho mostren sense cap vergonya... d'allo mes natural!
Un grup d'homes camina a tota velocitat entonant una cantarella i portant un mort sobre una escala de bambu, embolicat amb una tela (blanca si es home i vermella si es dona) i garlandes de flors. Els homes es dirigeixen a corre-cuita al ghat de cremacio. Alla, al mort el banyen al Ganges, el brahman que dirigeix la cerimonia diu unes paraules, preparen una pira de llenya (un cos estandard= 350 kg de llenya i 3 hores per consumir-se del tot) i posen el cos a sobre, uns quants troncs mes i una ofrena en forma de pastissets o fruits secs. Els parents mes propers del difunt son qui s'encarreguen d'encentre la pira.

Som en un dels dos ghats de cremacio de Varanasi, aixo no te res a veure amb un lloc on vetllar els morts tal i com nosaltres ho entenem. Aqui estem a l'aire lliure, a 10 metres hi ha uns joves jugant a criket, just a davant nostre unes set pires cremen, hi ha algun cos al terre esperant el seu torn. Les vaques es passegen per aqui mentjant-se les flors que portaven els morts... una cabra s'enfila a una pira abans d'encendre per menjar-se l'ofrena de sobre el cos. A la dreta, han apagat un foc, els gossos ja hi son, buscant entre les cendres, sempre queda algun troc de carn que es pot aprofitar. A darrere un gall i unes gallines fan safareig, mentre descobrim un parell de cabretes que encara van amb el cordo umbilical penjant...
No hi ha res de desagradable en tot aixo, la vida i la mort son un, aqui, en harmonia total...

Estem encantadissims a Benares, aqui t'hi pots atrapar per sempre mes...

Familia, suposo que ja haureu notat que esteu felicos com uns anicos, i que tot us va la mar de be. Aixo no es casualitat, hem fet la nostra propia ofrena al riu (Ganga aarti) perque vetlli per la vostra salut i la vostra felicitat:


Cada vespre els brahmans oficien un Ganga aarti al ghat principal, on es reuneixen moltissimes persones per a l'ocasio:

Familia, ara ja esteu salvats!

Kajuraho, tites, pits i culs de pedra

Diuen que Kajuraho es el Kamasutra en pedra. Hi ha representacions erotiques esculpides als temples, pero no es ni molt menys la unica tematica dels relleus. Es curios de veure i fa gracia, els temples son molt bonics, pero l'UNESCO ha imposat uns preus desorbitats pels estrangers, a mes, no et pots prendre la visita amb calma perque un cop has sortit del recinte dels temples no hi pots tornar a entrar, t'obliguen a fer un intensiu de temples i relleus sota el sol, al final et canses, i mores de ganes per sortir a fora i fer un lassi fresquet!

Aquest senyor era un comandant de l'exercit en guerra i com que no tenia dones a prop, se les havia de manegar com podia...

Un fris de postures
A veure que jo m'aclari... dos caps, sis cames? A veure, torne-m'hi, home-dona, pits i culs... ja m'he perdut un altre cop!

El senyor esquirol no es vol perdre ni un detall del que passa a sota...

El poble de Kajuraho es una mica un quiero y no puedo, tots els indios han apres paraules en espanyol per vendre el que sigui i alla on vagis te'ls has de treure de sobre. Em va recordar molt a Angkor Wat. Nosaltres amb un dia per veure els temples vam tenir prou i vam marxar d'alla cames ajudeu-me, ben cansats de l'hola, hola, cocacola.

El sol a Kajuraho

Mames!

El festival de Durga Puja

Durga, la deesa del poder, alguns diuen que era la segona dona de Shiva, el deu de la destruccio, d'altres diuen que la dona de Shiva (la Parvati) te nou cares, i Durga n'es una d'elles. Sigui com sigui, hem descobert que no s'aclaren ni ells, cadascu diu la seva pel que fa als deus i, fins i tot, els llibres tenen les seves propies teories... Se suposa que aquest festival simbolitza el triomf del be contra el mal. Es representa la Durga matant un dimoni a lloms d'un tigre o un lleo. Aquesta cel.lebracio dura 10 dies i aquest any ha estat la 2a i 3a setmana d'octubre. Les dates dels festivals a l'India sempre varien, doncs depenen del calendari lunar hindu. Cada barri te la seva propia Durga, i li van a fer ofrenes cada vespre i cada mati. Alguns nens dormen al carrer al seu costat. L'ultim dia, la Durga es portada pels carrers del poble o la ciutat per ser finalment tirada a l'aigua. Aquests moments es viuen amb molta alegria, tiren petards i focs artificials i toquen tambors. Al nord de l'India, aquest festival tambe representa la victoria de Rama (una encarnacio de Vishnu, el deu protector) sobre en Ravana, el dimoni que havia raptat la dona del Rama i se l'havia endut cap a Sri Lanka.
La primera Durga que vam veure va ser a Jansi, de cami cap a Kajuraho, despres a Kajuraho, a Chitrakoot i l'espectacular final de festa a Varanasi.
Us passem unes fotos perque us en feu una idea...

Vam tenir molta sort de poder viure el final de festa a Varanasi, de veure tota la gentada visitant les diferents durgues i l'ultim dia, la massa d'indios acumulats al ghat principal, esperant veure les durgues caure al riu, entre petards, musica i l'ofrena al Ganges (el ganga aarti).

Al cap de 10 dies se cel.lebra el Diwali, la festa de les llums, l'arribada d'en Rama vencedor a casa seva. En la transicio d'aquests dos festivals, la gent fa reformes a casa, es pinten els negocis i es finalitza l'any fiscal hindu. El dia abans del Diwali, la gent compra compulsivament, es el dia de Laxmi, la deesa de la riquesa, els indios compren cotxes, electrodomestics i tot el que es poden permetre, perque se suposa que porta bona sort i assegura la prosperitat de la llar o del negoci.

Mames, de tot s'apren!

Deshnok, Pushkar i Bundi, petit tastet del Rajastan

D'Amristar ens dirigim cap a Bikaner, en Jaume troba a faltar les seves amigues les rates, a 30 km de Bikaner, es troba el temple de Karni Mata, un temple on veneren les rates, n'hi ha per donar i per vendre, es veu que veure'n una de blanca porta bona sort, nosaltres creiem que la blanca s'ha mort de l'empatx de les ofrenes que els fan els fidels...

Tot plegat ben curios...


De Bikaner marxem cap a Pushkar, un petit oasi al desert del Rajastan. El que mes ens sorpren de Pushkar es la quantitat d'espanyols que hi trobem, es veu que la gent ve aqui a comprar roba i plata i tots els indiots es veuen en cor de dir alguna cosa en castella, tambe hem trobat cartes de restaurant en espanyol i fins i tot, ens hem pogut fotre un bon gaspatxo andalus!

Can gaspatxo, amb la Kali i la seva mare. Podeu llegir la carta? Yupiyeeeei!

Pushkar te un llac sagrat i la tira de temples, les families hindus venen aqui en peregrinacio per demanar pau i salut per a familiars i coneguts. Quan nosaltres hi erem, estavem en plena temporada de difunts, i la gent feia ofrenes i oracions al llac amb un brahman per a demanar pau per als difunts. Aqui hi ha un dels pocs temples dedicats a Brahma, el deu de la creacio, a mes, al llac de Pushkar es van escampar les cendres d'en Gandhi. Nosaltres ens embadalim; fent voltes, menjant gaspatxo i pujant als temples per veure la ciutat des de dalt...



Surt el sol a Pushkar.




I tambe es posa...

A Bundi hi arribem de casualitat, ens queda de cami de Kajuraho i hi fem una parada sense esperar-nos els que ens hem trobat. Es veu que aqui hi ha mes de 200 temples i havelis (cases-palau) pero no els hem contat. Miris on miris hi ha algun edifici o temple amb una arquitectura singular,el palau que corona la muntanya es de conte de fades i la muralla ho abarca tot... llastima que faci aquest sol sofocant, la sequetat en envaeix les vies respiratories i ens trobem reptant com a serps pels carrers...
Ens allotjem en els antics estables per als elefants, amb murals a les parets i tot, no esta malament, no?


El palau del raja.
I el raja!


Els banys de la reina.
Mames, nomes ens ha faltat anar en camell!