Si India es un somni per a qualsevol aficionat a la fotografia, Varanasi es el deliri... camera en ma, no pots deixar de trobar-te amb personatges, objectes i racons dignes de recordar. Els hem de donar rao als hindus: Varanasi es magica; no sabem si sera pel Ganges, la mare que ho engoleix tot, per la gent que s'hi aglomera, pels carrerons laberintics del casc antic, pels cadavers voltant pels carrers, per les cremacions, perque el bang es legal, perque es respira encens o perque el riu ho envolta tot i serveix per a tot i tohom...Al Ganges hi van a parar les cendres dels morts, les ofrenes, el clavegueram; al Ganges un es renta la roba, tambe es dutxen, neden i beuen aigua. Al Ganges, pots rentar els teus bufals i a tu mateix d'una tirada. Al Ganges pots tirar els cossos de les persones pures (els que han estat picats per una cobra, els leprosos, les dones embarassades, els nens i els sadhus) lligats amb una pedra perque no els cal la purificacio del foc i ja que has agafat la barca, pescar uns peixots la mar de macos...
Si a l'India tot es possible, a Varanasi encara mes...
Cada mati sortiem a perdren's pels carrerons, a badar per qualsevol ghat al que anessim a parar, aqui sempre passa alguna cosa...
El riu i els ghats:
LA MORT
Ens hem deixat endur totalment per la morbositat de la mort. Aqui no s'amaga res, hem arribat a la conclusio que es una llico que hauriem d'aprendre. La mort es sempre present, nosaltres l'evitem i ells l'incorporen al seu dia a dia; nosaltres ho amaguem i ells ho mostren sense cap vergonya... d'allo mes natural!
Un grup d'homes camina a tota velocitat entonant una cantarella i portant un mort sobre una escala de bambu, embolicat amb una tela (blanca si es home i vermella si es dona) i garlandes de flors. Els homes es dirigeixen a corre-cuita al ghat de cremacio. Alla, al mort el banyen al Ganges, el brahman que dirigeix la cerimonia diu unes paraules, preparen una pira de llenya (un cos estandard= 350 kg de llenya i 3 hores per consumir-se del tot) i posen el cos a sobre, uns quants troncs mes i una ofrena en forma de pastissets o fruits secs. Els parents mes propers del difunt son qui s'encarreguen d'encentre la pira.
Som en un dels dos ghats de cremacio de Varanasi, aixo no te res a veure amb un lloc on vetllar els morts tal i com nosaltres ho entenem. Aqui estem a l'aire lliure, a 10 metres hi ha uns joves jugant a criket, just a davant nostre unes set pires cremen, hi ha algun cos al terre esperant el seu torn. Les vaques es passegen per aqui mentjant-se les flors que portaven els morts... una cabra s'enfila a una pira abans d'encendre per menjar-se l'ofrena de sobre el cos. A la dreta, han apagat un foc, els gossos ja hi son, buscant entre les cendres, sempre queda algun troc de carn que es pot aprofitar. A darrere un gall i unes gallines fan safareig, mentre descobrim un parell de cabretes que encara van amb el cordo umbilical penjant...
No hi ha res de desagradable en tot aixo, la vida i la mort son un, aqui, en harmonia total...
Estem encantadissims a Benares, aqui t'hi pots atrapar per sempre mes...
Familia, suposo que ja haureu notat que esteu felicos com uns anicos, i que tot us va la mar de be. Aixo no es casualitat, hem fet la nostra propia ofrena al riu (Ganga aarti) perque vetlli per la vostra salut i la vostra felicitat:
Cada vespre els brahmans oficien un Ganga aarti al ghat principal, on es reuneixen moltissimes persones per a l'ocasio:
Familia, ara ja esteu salvats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada