Son les 20 hores del divendres 30 d'abril. Acabem d'arribar a Vedaranayam des de Rameswaram (3 busos, 9 hores i mitja). Vedaranayam es un poblet que prometia molt per trobar-se al delta del riu Cauvery, una zona d'ocells migratoris i fauna diversa.
Quan arribem, ens trobem que hi ha una especie de festival a la ciutat, caos circulatori i molta gresca. Caminem amb les motxilles i no aconseguim trobar cap allotjament. Quan decidim preguntar a algu, ens diuen que avui hi ha un miting politic i que no es segur per nosaltres que ens quedem a la ciutat, que millor que anem a nosequinlloc a 35 km d'alla. El cansament fa que esborrem la possibilitat de tornar a agafar un autobus i anem a la recerca de la unica pensio de la ciutat, "can reixes". Arribem a can reixes i li preguntem al de la recepcio si te habitacions, el tio es posa a mirar a l'infinit i a escriure unes notes i ens deixa 5 minuts alla plantats sense resposta. Quan decideix fer-nos cas, ens diu que l'habitacio l'estan netejant, que es deluxe, val 315 Rs i que hem d'esperar 5 minuts. A l'acte apareix un senyor que ens l'ensenya. L'habitacio deluxe es un antro d'humitats i paneroles al que ja estem acostumats, em toca molt la moral que ens vulguin prendre el pel d'aquesta manera "deluxe"!!! Comencem a discutir amb el de la recepcio, perque te penjats els preus a fora i les habitacions normals valen 210 i ens vol fer pagar mes perque si. El tio es posa a mirar a l'infinit i no diu res, estem atrapats al cul del mon, morts de cansament i sense cap alternativa que no sigui abaixar-se els pantalons un altre cop i acabar pagant l'impost de guiri, extes a tot el pais. El pitjor de tot, es que per molt que t'emprenyis, es una guerra perduda, sempre guanyen, i per majoria aclaparadora...
Deixem le motxilles a l'habitacio deluxe i ens disposem a descobrir aixo tant perillos que es aquesta ciutat, intentant esborrar el mal rato...
A la ciutat hi ha talls d'electricitat continus i de cop semblaria una ciutat fantasma de no ser per uns megafons i unes llums que han muntat al carrer principal. Se sent una xerrameca politica que fa esfereir... i de cop, com escoltant les nostres pregaries, cau un xafec monzonic i espatarrant que refresca tot l'ambient i fa que el tio calli per fi.
Ens refugiem a fer un xai i quan sortim, en sentir la musica, recordem que encara no hem vist cap ball a la India i treiem el nas a la plassa, on se suposa que hi ha el miting i tota la gresca i xerinol.la.
Sembla que la pluja ha espantat politics i public, doncs queden quatre gats asseguts i quatre mes a l'escenari, hi ha ballarins, cantants i percussionistes, ens agrada i ens hi aproximem... de cop m'envaeixen unes indies que ja se n'anaven i em posen un collaret de flors, un gorro del miting, un mocador i em comencen a fer fotos i a donar-me la ma... aclaparadors, com sempre, quan em giro, a en Jaume ja l'han assegut a l'escenari, en plan convidat d'honor... apa, anem-hi doncs!!!
Triguen 2 microsegons a fer-nos sortir a ballar a l'escenari, per sort, amb les ballarines, nosaltres amb aquella sensacio de pato marejat, no en fotiem ni una be, a mi se'm queien els pantalons i el collaret de flors pesava una barbaritat, deviem fotre una ganya...
Al final, ens aconseguim treure el mal gust de boca de can reixes i ens n'anem a dormir felissos com 2 anissos. Al mati ens desperta una altra tempesta de llamps i trons i pluja a dojo i ens posem la mar de contents, sembla que el clima ens somriu!!!
Ens llevem ben d'hora, decidim no tornar a can reixes sota cap circumstancia, i agafem la motxilla per anar a esmorzar i visitar el parc natural de Kanniyakumari. Esmorzem a l'estacio d'autobusos i ens recordem que ja fa mes d'una setmana que no ens podem connectar a internet, i decidim anar a la recerca d'un cyber per donar senyals de vida. Trobem 3 cyber als que la connexio a internet no els funciona, el quart, que sembla que si que en te, pateix talls de llum cada 5 minuts. Son les 11 del mati i ja estem cansats, no podem connectar-nos enlloc d'aquesta ciutat i mirem al mapa a veure si hi ha alguna ciutat una mica gran a les rodalies. En acabem liant tant que decidim marxar cap a Pondicherry, on segur que estarem be i trobarem tot el que necessitem.
A les 12 hores passa un autobus que ens porta a Nagapatitnam, 4 hores de viatge sense incidents. A Nagapatitnam agafem el bus cap a Chidambaram, en un estira i arronsa d'indios, aixo es la guerra! guerra que acabem perdent, per variar, doncs anem drets! Tinc la sort que una familia em cedeix un espai i puc seure, entre brassos i colzes de la gent que va de peu, en Jaume s'ha quedat de peu, se l'intueix pel passadis...
Tres hores mes botant per l'India, quan Arribem a Chidambaram, ja hi ha gent que es puja a l'autobus sense que encara hagi parat, ens comensa a envair una tromba de gent que fa que no poguem sortir, el fet es que tothom es baixa en aquesta estacio, pero com que els indios son tant agonies per agafar seient, ens hem vist inmersos en una batalla absurda per sortir de l'autobus, a mesura que anem viatjant per aquest pais, aixo es va convertint en fet habitual, pero no deixa de sorprendren's. Jo vaig acabar fent una barricada a la porta, empenyent indios escales avall perque no pugessin, cridant com una posseida i en Jaume obrint-se pas a cops de motxilla, perque duia les dues... al final, quan aconseguim sortir de l'autobus, tothom que ha vist l'escena, riu com si fos un acudit...
De Chidambaram a Pondicherry el viatge es molt mes civilitzat, arribem a la nosta destinacio a les nou del vespre, un altre cop cansadissims i ens disposem a agafar un rickshaw que ens porti al barri frances. Els conductors d'autorickshaw son uns caradures de primera, ja ens demanava 60 Rs abans de dir-li on anavem, li assenyalem el carrer i ens diu que OK, aconseguim regatejar fins a 40, no podem discutir mes... ens porta a la guest house mes propera i ens abandona alla, dient que aquell es el carrer que li haviem demanat. Quan ens adonem d'on som, resulta que hem de caminar 20 minuts des d'on ens ha deixat el cabro del rickshaw... En fi, amb aquella paciencia, ens encaminem xino-xano cap al rovell de l'ou, el barri frances de Pondicherry, jo estic visionant l'esmorzar a base de croissant de xocolota de l'endema, mmmmmh!
Arribem a lloc i es carississim, s'ha posat tot molt de moda entre els turistes indios, a mes es dissabte i esta tot a tope... despres de donar moltes voltes ens veiem obligats a agafar un altre rickshaw que ens acaba portant a una pensio indian style, on poder morir del cansament...
Mames no patiu!
De Kanyakumari ens dirigim a Madurai, a mig cami de Rameshwaram. A Madurai hi ha un dels temples d'estil dravidic mes importants del sud de l'india. A en Jaume l'obliguen a posar-se un doti, una tela rotllo faldilla que porten els homes tant a Kerala com a Tamil Nadu, fem servir de doti el meu mocador del cap, pero passa un senyor i troba que ho hem fet fatal, i es posa a lligar-li el mocador, total, que va acabar fent aquesta ganya, jo molt indio no l'acabo de veure...
Ens vam emocionar tant que ens vam posar a fer una cua que semblava que era per entrar-hi. Al cap de mitja hora ens diuen que aquella cua es per rebre el darshan, la benediccio hindu, i nosaltres pensem que ja que hi som, que ens beneexin... 20 minuts mes tard, apareix un fiera que diu que el darshan es nomes per hindus i que sortim de la cua, nosaltres tot xulos va i li diem que on te la credencial de treballador del temple, que si no la te que no ens atavali. A la porta del darshan ens apareix un tio rotllo poli xungo i ens agafa pel brac dient-nos molt de males maneres que no estem autoritzats a entrar, a sobre ens acompanyen trepitjant-nos els talons, no fos cas que ens escapessim i ens arribes un darshan per error... total, que la visita al temple hagues pogut ser una gran cosa, pero despres d'aquesta experiencia, decidim marxar a sopar i que s'ennueguin amb el darshan i la mare que els va parir...
Aquest raco de mon es va formar quan el deu Siva va llancar 22 fletxes i va partir la terra perque el dimoni que s'havia endut Sita (la dona de Rama) es quedes a Sri Lanka i no tornes mai mes. Es per aixo, que al temple de Rameswaram hi ha 22 pous sagrats i la gent fa un recorregut per ruixar-se en tots, nosaltres no podiem ser menys!!
Mamallapuram, 8/05/10
Explorant les runes de Mamallapuram, costa est cap amunt, cami de Chennai. Un poble de pescadors i tsunamis fantasma...
