Delhi és el punt final...

Després d'un viatge de 32 hores en tren des de Puri, arribem a Delhi amb ben poca il.lusió, el viatge s'acaba, increïblement ja han passat 11 mesos...

Descobrim una part de Delhi de barri, carrerró amunt i avall ens sentim ben còmodes. La munió de botigues del basar ens fa despertar la febre consumista. Com per compensar-ho, coneixem la Salaam Baalak Trust, una associació fantàstica, que es dedica a ajudar a nens del carrer. La majoria d'aquests nens han estat recollits al carrer, sense pares ni família, molts d'ells perduts. Aquí els donen educació, alimentació i sostre. Hi ha molts voluntaris que venen a ensenyar-los anglès. Ens va agradar molt el tarannà d'aquesta associació, si us passeu per Delhi, no deixeu de visitar-los: http://www.salaambaalaktrust.com

Com que les connexions amb l'aeroport són nefastes, un cop més hi passem la nit esperant que surti el vol. Ens quedem adormits pels racons, com uns pordioserus (tal i com ho diria l'Aurora), ben resignats a la tirania del temps...

I ens arriba el moment de dir adéu, namasté Índia. Adéu a aquest país que ens ha donat tant per tant poc, aquest país ple de contrastos, inexplicable i incomprensible...

Dir que coneixes l'Índia és una falàcia total, hi ha tantes índies com persones al món, cadascú amb la seva experiència, sempre xocant, sempre inoblidable...

índia és de tots, la tenim a l'abast, ens ensenya (moltes vegades a base de cops) que hi ha un altre món just a la cantonada, un univers inesperat, un subcontinent on tot és possible...

Namasté mames, ja som aquí...

Les nostres postres: Orissa i platgeta!

Despres d'un intent infructuos de visitar els estats del nordest (Assam i Meghalaya) decidim que ja hem perdut prou el temps i que ens mereixem una mica de facilitats. Ens dirigim a Puri, Orissa, a 32 hores de tren de Guwahati (Assam), arribem fets caldo 8 hores tard pero per fi escoltem el murmuri del mar despres de tants mesos...
Puri ofereix ben poca cosa, hi ha en Jannagath mandir, el temple del senyor de l'univers, on es concentren milers de pelegrins diariament. Malauradament, l'entrada esta prohibida als no hindus, o sigui que ens hem de conformar amb veure'l des de fora.

Venedors de prasad (ofrenes als deus) a les portes del temple de Jannagath

A Puri hi ha platja, no es una platja tropical, es una platja india pura i dura, plena de merda, pero platja al cap i a la fi. Ens agafem un hotel a peu de la platja i ja toquem la sorra quan sortim de l'habitacio. Aqui ens abandonem a la vida facil, menjant peixito, banyant-nos i no fotent res...

Surt el sol a Puri

No hi ha res com comencar el dia amb un bon chai a la platja
A la platja de Puri s'hi passegen els indios, hi feinegen els pescadors, hi treballen els dels xiringuitos i tambe tenim socorristes, definitivament, no son com la Pamela Anderson, a mes el vestuari es una mica mes estrambotic...

Aquesta foto es mereix una ampliacio:

Venedors ambulants
Coincidim amb el festival de la platja de Puri i veiem alguna actuacio de musica i dansa local, i algunes escultures de sorra, com aquesta:

Gaudim de precioses postes de sol...


I de nits fresquetes!
Un bon dia, decidim llogar una mobilette i anar a Konark a veure el famos temple del sol. A mes, coneixem una gent que ha muntat una escola a la zona i els anem a visitar. El temple de Konark tambe es famos pels seus relleus erotics, no tant importants com els de Kajuraho pero sufucient per ser un reclam turistic. Nosaltres el veiem des de fora, aquest temple esta dedicat al deu Sol (Surya) i el temple representa el carro del deu, estirat per caballs i lleons. Ens ho passem pipa amb la moto, un cop mes, pero no tenim fotos!


Despres d'una setmaneta de no fer res, decidim anar a visitar el llac Chilika, a uns 100km de Puri. El llac Chilika es el llac salat mes gran d'Asia, es veu que hi ha la tira d'aus migratories que passen per aqui i tambe hi son els dofins irawadi, els mateixos que es troben al riu Mekong. Nosaltres, per no variar, fem un intent de visitar la zona i al final ens quedem amb les ganes, els indios no deixen d'embolicar-nos, i no ens en sortim...
Fem una pausa a Gopalpur-on-sea, una ciutat de turistes bengalis, molt tranquila, tambe amb platja i on ens fotem un kingfish que ens fa plorar de l'emocio!


Ai mames, que sen's acaba el broquil!