De Mae Hong Son seguim el nostre itinerari cap a Mae Sot, ciutat fronterera amb Birmania. Aqui hi ha un total de 13 camps de refugiats i no se quantes ONG ajudant als birmans que no tenen papers a poder gaudir d'educacio i sanitat. La ciutat es d'allo mes desangelada, pel que decidim trencar el nostre itinerari i anar a provar sort a Umpang, a 164 km de Mae Sot i a 1600 i pico corves. La carretera es paralel.la a la frontera i ens regala molta verdor i pluja!
Umpang es una petita aldea enmig del no-res, aqui la gent ve a fer treking i camping i rafting i riding elephant i qualsevol cosa que acabi amb ing que soni guay.
Quan vam arribar ens vam adonar que, un cop mes, tothom estava compinxat a l'hora de donar-nos la informacio, tant, que ens van fer creure amb una revista i tot que la carretera que arribava al parc nacional i al salt d'aigua mes alt de Tailandia la tancaven en epoca de pluges.
La unica solucio possible era fer rafting 3 hores fins a un tram del riu on despres podiem caminar tres hores per arribar al campament base, acampar i a l'endema visitar la cascada. Com que ens vam afegir a un grup organitzat de tailandesos, ens va sortir forca be de preu, pero al final, com ja ens temiem, ens adonem que tot era una patranya, que la carretera nos estava tallada ni res... en fi, tot i aixi va valer la pena!
Acampem i ens cuinem una sopeta de fideus a l'estil tailandes!
Aquest elefant va treure una ranxera atrapada al fang com qui arrenca una mala herba, aqui enlloc de la grua criden a l'elefant de turno...
I un monografic de cascades....
Ai mames, no se pas si cal dir-vos que no patiu...
Dragon fruit per esmorzar...
