Cami cap al nord

A Hat Railay ens trobem uns espanyols que diuen que han estat a Ko Phi-Phi una de les illes mes famoses de Tailandia, es veu que te uns paisatges i unes platges d'ensomni. Ens diuen que no han vist unes platges tan boniques enlloc pero que els va costar fer-se un lloc a la sorra de la platja de tant ple de gent com estava. La visio d'una visita a la Costa Brava tailandesa ens horroritza, pel que decidim emprendre el cami cap al nord, tot renegant que a la gent li donin vacances, ja es podrien quedar a caseta, no?
Us ho creieu o no, la manera mes economica d'anar de Hat Railay a Bangkok es mitjancant un paquet organitzat on entra el barco, el cotxe cap a l'autobus i l'autobus per 500 Baths. Un cop mes, som xais amb el ramat, 11 hores de viatge esgotador, cap a Bangkok falta gent!
Aquest es el responsable de la primera nit calamitosa de tailandia (el bus, es clar, en Jaume, en un acte reivindicatiu, s'enganxa la pegatina del pack turistic al front).
Despres d'11 hores en bus, entre angleses adolescents i un moble de tele que no ens deixa reclinar els seients, arribem a Bangkok, lloc de vici i perversio, a una hora que els guirots acaben la festa i els tailandesos comencen a treballar. Decidim anar a l'estacio de tren per agafar-ne un el mes aviat possible cap a Chian Mai. Els trens no surten fins a les 14.30h, a esperar s'ha dit!

Aquesta es la foto de la discordia, a Bangkok la sang no ens arriba al cervell...


Aquest es el responsable de la nostra segona nit calamitosa a Tailandia. El tren pinta molt be en aquesta foto, perque es el restaurant, que tant de bo hagues estat obert tota la nit! Els seients pitjor que als trens indios... 15 hores de viatge, uff!

Mames no patiu que ja ha passat tot...