Selamat tinggal Malasia - Sawatdee Tailandia

El 8 de juliol emprenem el vol de retorn cap a Malasia peninsular, amb la determinacio d'abandonar Malasai tant aviat com el transport ens ho permeti. El viatge des de Johor Baru (al sud, tocant amb Singapore) va ser una gran calamitat d'entrebancs. La millor cosa que podem recordar es la paradeta que vam fer a Cape Rachado, a 16km de Port Dickson. Un parc natural d'allo mes curios, sense gent i unes platgetes per nosaltres sols...
Arribem extenuats a Penang, al nord oest de Malasia. Aqui trobem un consolat tailandes on ens poden fer un visat de turista per dos mesos ja que si passem per la frontera per terra nomes ens donen 15 dies. El tramit del visat el fem al mateix dia i ens trobem ben encallats, doncs no hi ha busos ni trens cap a Tailandia fins a primera hora del mati. Decidim agafar un autobus cap a Alor Setar, la ciutat mes propera a la frontera, amb l'esperanca que des d'alla sera mes facil trobar un mitja de transport.
Morts del cansament!!

A partir d'aqui la ruta es va tornar un impossible, la gent ens donava informacions equivocades, la guia tambe. Vam acabar atrapats a Alor Setar, la ciutat mes gran mes propera a la frontera, on se suposava que hi havien autobusos regulars cap a Hat Yai (Tailandia). A l'estacio d'autobusos ningu no en sabia res, nomes el taxistes, que ens deien que haviem d'anar en taxi fins a la frontera i despres agafar un autobus tailandes. Els dels autobusos despres de molt insistir ens van dir que n'hi havia, pero nomes fins a la frontera i que ens haviem d'afanyar perque la tancaven a mitja nit. En fi, despres de dos dies viatjant malasia amunt, nomes ens faltava quedar-nos una nit atrapats a la frontera... vam decidir fer nit a Alor Setar i veure que passava al dia seguent, tot era tant terbol que no ens ho podiem creure! Tornant de sopar (cap a les 11 de la nit) ens trobem un paio d'una companyia d'autobusos que ens diu que surt un autobus directe a Hat Yai a les 3.30h de la matinada. Amb tota la rabia que ens fa haver pagat l'habitacio, dormim dues hores i ens n'anem cap a l'estacio. El paio de la companyia ronda per alla, i ens diu que no patim, que esta a punt d'arribar... a les 5 ens diu que els autobusos que anaven a Hat Yai anaven plens, que si de cas, en podem agafar un que ens deixi a la frontera... aggghh!!! decidim esperar perque durant el mati la gent ens ha dit que aquests autobusos existeixen, ara fins i tot els taxistes en reconeixen l'existencia! A les 5.30h agafem un autobus, per fi, pero de pirula total, perque no ens volen donar ni ticket! Abans d'arribar a la frontera, tota la gent de l'autobus es baixa a la universitat, ens quedem sols amb els dos conductors. Ja ens temem que ens fotran la pirula i ens deixaran a la frontera un cop haguem de baixar a segellar... Quan hem de baixar, ens diuen que agafem les motxilles i tot, que les escanegen... ara si que l'hem cagat, pero bueno, si ens han de deixar tirats al menys que no s'enduguin les motxilles, no? Despres de fer una cua de gairebe una hora a la duana, descobrim que l'autobus segueix alla i ens porta felicment fins a Hat Yai... aqui es una hora menys que a Malasia o sigui que a les 9.30h del mati ja som a terres tailandeses.
Mames no patiu, sempre trobem la part positiva a tot!